dimarts, 22 de juliol del 2008

RAPINYAIRES NOCTURNES A CASTELLBELL I EL VILAR

DUC.(Bubo bubo)
Ordre. Estrigiformes. Familia. Estrigidae

El mes gros de les nostres rapinyaires nocturnes,amb una alçada de 70 cm i una envergadura d'uns 170 cm i un pes de mes de tres kg les femelles.L'hem localitzat criant al Meandre al Castell i amb dos llocs mes de Castellbell,el fet de fer el niu en llocs no ma-sa difícils i coincidí quant cova'n amb l'època dels espàrrecs, de tant en tant es perd la niuada. Al niu del Castell i havia restes d'un eriço la cua de un gat domestic un tros de serp verda i un tros de conill i de rata>Per culpa dels busca-dors d'espàrrecs van abandonar els ous

Niu de ducs



Restes d'un conill i una rata











Anellant els ducs



Duc jove sota el Castell





Duc adultDuc jove trobat sota el Mas les Coixes

El van portar a un centre de recuperació



Mussol (Athene noctua )
Ordre Estrigiformes Familia Estrigids
Niu de mussols trobat en una paret de una vinya sota el Puig del Vilar
Niu de mussols tenien un ratoli que els i havien portat els pares,son de una gran ajuda per el control de les plagues de rosegadors
Niu de mussols
Niu de musols
Anellant els mussols
Anellant els mussol

Xot,xuta.(Otus scopus)
Ordre.Estrigiformes Familia.Estrigids
El mes petit de les nostres rapinyaires nocturnes sols amida uns 19 centimetres i te unes petites orelles,es estival i nia als nius vells de garses i nius de picots principalment, a les nits fa un xiulet que es pot confondre amb el del tòtil un petit gripau,cada vegada es mes escas
Xot jove trobat a la carretera que va de la Bauma a Monistrol

Gamarus,cabrota.(Strix aluco)
Ordre.Estrigiformes.Familia.Estrigits
La segona en envergadura de les nostres rapinyaires nocturnes despres del duc,el seu crit esfereïdor te alguna semlança amb el de una cabra d'aqui que en alguns llocs es conegui amb el nom de cabrota
Gamarus jove trobat a la pujada del Castell

diumenge, 6 de juliol del 2008

FORN DE CALÇ I D'OBRA

La calç era molt necessària anys enrere servia per la construcció,fer morter,arrebosar parets com a desinfectant,quant en una cort es moria algun animal es desinfecta-be amb calç viva per ensulfatar,per emblanquinar,a Castellbell i el Vilar l'explotació de la calç va ser molt intensa, en un recorregut de poc mes d'un kilòmetre al camí que mena a cal Pinsà,sota el Turo del Marques hi ha quatre forns de calç de diferents dimensions,la major par de masies tenien forn de calç i també un d'obraLes marques blaves corresponen als forns de calç que hi ha entre el Castell i el Turo del Marques

El mes gran dels forns de calç de Castellbell i el que es treballava mes industrialment feien calç hidraulica per als paletes, va estar en funcionament fins la dècada del 1950

Situat a la Pujada del Castell a l'encreuament de la carretera que surt de Castellbell cap a Manresa

Situat sota la masia del Grau per sobre de la desembocadura del torrent del Grau amb la riera de Rellinars,es un dels mes ven conservats de Castellbell, a uns metres per sota a tocar el torrent del Grau esta el forn d'obra

El Grau entrada del forn

El Grau interior del forn

Petit forn situat al camí que mena a cal Pinsà,mes ve era dels anomenats olles de calç,era un forat a terra i no es va fer servir cap mena de construcció de pedra.En les obres de construcció de la pista a quedat al descobert la seva forma com en una radiografia

Sota el Turo del Marques cami de cal Pinsa

Sota el Turo del Marques cami de cal Pinsa,va estar en actiu hasta la meitat del segle XX, i habia instalat un cable d'acer per baixar els fogots desde el Bosc Negre

Interior del forn

L'entrada del forn

Sota el Turo del Marques al cami que mena a cal Pinsa interior del forn

Curiosa barraca de pedra seca que pertany a un forn de calç que hi ha al seu darrera,esta situada sota el Turo del Marques per sobre l'estacio de Ferrocarrils de la Generalitat de Castellbell

Sota el Turo del Marques forn de calç

Forn d'obra.Moltes masies tenien un forn de calç i un d'obra quant tenien que fer obres a la masia era autosuficients,tambe se l'e venien,estaben situats en un lloc on i havia argila aprop.A Castellbell queden restes de forns d'obra a molts llocs solien ser de petites dimensions molts han desaparegut i tan sols i queda el nom,dins la propietat del Puig del Vilarel habien existit forns d'obra, davant de l'església del Borràs havia existit un forn,pasat el cementiri i havia el Pla del Forn,ara enterrat per les obres de l'autopista a Ferreroles de Dalt també hi ha restes.Per coure es feien servir uns feixos de llenya anomenats fogots que s'obtenien de netejar el bosc romanins, arítjols tot servia, la llenya de pi es guardava per fer costals que es feien servir pels forns de pa,fins a mitjans el segle XX a l'hivern quant el treball de la terra escassejava molts petits pagesos i jornalers treballaven al bosc per als forns d'obra del Bruc i la Ceràmica de Sant Vicenç de Castellet,normalment treballaven en colles uns amb el magall arrencaven romanins argelagues i amb el dall esporgaven els pins i tallaven els esbarzers i altres feien els feixos treballaven a tant el feix i es pagaven a dues pessetes el feix.Quant quedava molt lluny del lloc de carga es feien uns clots a terra i es cremava la llenya quant estava ple es tapava s'esperaven que s'apagues i en sortia el carbonet que es venia per escalfar-se la gent amb els brasers i per coure el menjar amb els fogons de carbo, es posava en sarrions per que era mes fàcil de treure amb els animals a bast.Entre els que feien feixos i els ramats de cabres i ovelles mantenien el sotabosc net i quant es produïa un incendi era mes fàcil apagar-loEl Grau restes d'un forn d'obra,esta situat al torrent del Grau a tocar la riera de Rellinars

Les Canyelles forn d'obra

Sota la casa de les Canyelles

Les Canyelles

Viladoms de Dalt,barraca construida sobre les restes de un forn d'obra,al seu fons i queden les restes,el lloc era anomenat Olivar del Ros als seus voltans i queden molts rebrots de oliveres

Restes del forn al interior de la barraca

Interior de la barraca