divendres, 18 de novembre de 2016

L'Alzina del Calçado

L’Alzina del Calçador Al camí vell que va a l’Ermita de Sant Vicenç de Castellbell ,entre el Castell i l’Ermita a tocar on es posa l’estrella per la Cavalcada de Reis havia existit una grossa alzina anomenada l’Alzina del Calçador els parroquians quant arribaven a l’alzina deixaven el calçat vell que portaven hi es posaven les sabates ho espardenyes noves que tenien per entrar a l’Església,molts venien del Solell de la Barraca ho el serrat de la Beguda ha una hora de camí, la canalla s’hi era a l’estiu anaven descalços hi portaven les espardenyes penjades al coll

dissabte, 5 de novembre de 2016

Castellbell i el Vilar.Ermita de la Marededéu de Montserrat de la masia de Viladoms de Dalt,antic Mas Llevallol Als anys 70 del segle passat va començar la degradació i espoli de l'Ermita junt amb la masia, les fotografies mes antigues són dels anys 80 quan la degradació ja estava molt avançada,però encara s'observaven les pintures del seu interior, entre els trinxeraires i els buscadors de tresors només n’ha quedat l'esquelet.A la dècada dels anys 60 del segle passat es va intentar fer-hi una urbanització que portava el pompos nom d’El Tirol de Montserrat per sort no va tirar endevant Aixi estave al 1980 Restes de les pintures Any 2000 Interior de l'ermita al 2010

dilluns, 31 d’octubre de 2016

Masia del Pi Castellbell i el Vilar

La masia del Pi al Solell de la Barraca, porta aquest nom a causa del gros pi que hi havia davant de la casa, una mostra són aquestes dues fotografies fetes a la dècada dels anys 50 del segle passat per l'Antoni Soler

El Pi l'any 1996
Fotografiasd'Antoni Soler als anys 50 La vista sobre la muntanya de Montserrat es fantàsti

dimarts, 25 d’octubre de 2016

El Casalot Els Abadals

El Casalot (Els Abadals ) Pujant el camí que va del Burés a Sant Cristòfol Per sobre el camí que va al Bosc Negre és troben les runes d'aquesta casa, amagada totalment de la vista de qui passa per allí per la vegetació .De l'importancia en el seus tems que tingué n'es una mostra les restes que en queden , parets molt ben fetes amb una volta de pedra on hi ha el celler i altres restes de construccions, també havia tingut un moli de moldre olives hi ha que quant es va reparar la pista que passa uns metres per sota la casa es va desenterrar la pedra de moldre (el tems just per fer-li una fotografia hi va desaparèixer) . Parlant amb el Sr Francesc Bogunya l'amo de la propietat del Mas Abadals on pertanyien aquestes terres explicava que havia sentit dir a casa seva que els seus avantpassats l'havien ensorrada per haver estat un cau de malfactors i gent de mala vida, quantes històries que mai sabrem es deuen amagar entre aquelles parets
Les restes del Casalot l'any 1977 <
El casalot any 2006

divendres, 21 d’octubre de 2016

La Roca Rodona

Llocs misteriosos i llegendaris a castellbell i el Vilar La Roca Rodona Al camí que del Barri Burés passant per Cal Pinsà mena fins a Sant Cristòfol es passa pel peu d’una roca despresa del single del Turo del Marques anomenada La Roca Rodona,explicaven la gent gran del Burés que la roca se havia després amb un dia de pluja hi ha la balma que formava s’hi havia aixoplugat un pastor hi que estava enterrat sota la pedra,llegenda ho realitat millor que mai es comprovi hi segueixi el misteri.Explicat per l’Enric Frontera,Josep Riera, Fidel Vilaseca i altres,no era del record de cap d’ells si no també ho havien sentit explicar
La Roca Rodona

dimecres, 19 d’octubre de 2016

Fauna Mamifers La Llúdriga a Castellbell iel Vilar

La Llúdriga (Lutra lutra). Fins a la primera meitat del segle XX, i havia llúdrigues al riu Llobregat al seu pas per Castellbell i el Vilar. De fet, sabem que durant aquests anys, el castellvilarenc Josep Alsina, conegut popularment com a Pepet Manyà, en va caçar una que prenia el sol sobre una pedra que es trobava sota mateix de la sínia del mas dels Abadals. Tanmateix, la contaminació del riu i la cacera (com la guineu o la mostela, les llúdrigues eren considerades faristeles que calia matar) les van fer desaparèixer, segons explicacions del mateix Josep Alsina. En aquest sentit, Enric Frontera i Josep Riera recordaven haver-ne vist i seguir els seus rastres a la vora del riu. Pel què explicaven, a l'hivern era habitual que periòdicament passessin pel poble uns caçadors anomenats "alimanyeros" que les capturaven per vendre's la pell. A Castellbell i el Vilar n'hi deuria haver una població important de llúdrigues, ja que hi ha proves que ens confirmem de la seva existència a la riera de Marganell, per exemple. L’any 1930, Joan Clusellas de cal Putxet i el seu cunyat, van sorprendre una parella de llúdrigues en època d'aparellament al torrent de sota casa que desemboca a la riera de Marganell. Primer, van caçar la femella a bastonades i, dies després, el mascle va ser localitzat i mort a cal Domingo. La llúdriga de cal Putxet va ser dissecada i, 86 anys després, la família encara la conserva a casa. Com a curiositat, comentar que el pedestal on s’aguanta l'animal dissecat, el qual està fet amb paper encolat d’un exemplar del diari "El Diluvio", diari republicà i anticlerical que es publicà a Barcelona de 1879 a 1939; hi posa "Casada el dia 3-11-1930". Qui sap si algun dia les llúdrigues tornaran al riu i a les rieres de Castellbell i el Vilar. Hem d’agrair a Joan Clusellas, fill de qui va caçar la llúdriga de cal Putxet, que ens hagi deixat fotografiar-la mentre ens n'explicava la història i els seus records.Esporadicament s’ha tornat ha veura la llúdriga sota el Pont Vell del Bures